A en Santi Santamaria

Benvolgut Santi,

Fa aproximadament 24 anys que et vaig conèixer. Va ser al Celler de Matadepera, quan feies “bolos” als restaurants dels teus amics i deixebles.
A la Sara i a mi ens vas impressionar. Una cuina de “casa”, ben feta, ben presentada, amb productes de la terra molt ben seleccionats, tot al punt. Res del que es veia en aquell moment als restaurants.
Ens agradava anar al Celler, perquè en Lluís veia clar que era el camí a seguir.
Això ens va portar a venir a casa teva, a Can Fabes, al cap d’un temps. De nou vàrem quedar impressionats. Sols teníem el problema que estaves una mica lluny i sincerament amb l’àpat m’agrada beure vi i cava.
Posteriorment uns clients, amb una aposta, ens varen convidar al Bulli. El primer cop no ens va agradar, però no en vam fer massa cas. Aquesta cuina moderna ja se sap. Al cap d’uns anys ens hi van tornar a convidar i aleshores, sincerament, va ser un infern culinari. Segurament és que no ens agraden els experiments i allò va ser un experiment rera l’altre. Això va fer que encara sigui més defensor teu i més detractor d’en Ferran Adrià.
Posteriorment he vingut diverses vegades a casa teva i encara ens va agradar més que fessis dues o tres habitacions sobre el restaurant per poder quedar-s'hi a dormir. Sensacional! Així no hem de patir per res, i per celebrar aniversaris, sobretot de noces, va molt bé.
La darrera vegada, fa un parell d’anys, ens vas passar a saludar, com sempre feies, i et vaig explicar el mateix que diu la carta. Vas posar cara de comprensiu i et vas treure mèrits.
Et trobarem a faltar molt. Ets el millor i la teva feina perdurarà.
Segur que seguirem anant a Can Fabes a veure si et sentim en el teu esperit.

Gràcies per una tasca tant ben feta!

El cas del vedell contaminat

Hi havia una vegada un vedell que volia ser ciclista i així ho va comunicar als seus pares. Aquests molt sorpresos li varen fer veure que era impossible ja que un vedell no pot anar en bicicleta i a més té un propietari que no està per històries.
Tant va insistir, que els seus pares van decidir anar a veure el ramader en qüestió i exposar-li el fet.
El ramader es va fer un tip de riure i els va engegar “a pastar” (mai més ben dit). Però el vedell va agafar una bicicleta que hi havia al pati i els va deixar a tots ben desconcertats en veure que era capaç d’anar amunt i avall amb aquell estri.
En veien això, el ramader es va avenir a deixar que el vedell s’entrenés una temporada, però sabedor que podia perdre molts diners, li va dir que si en un temps prudent no feia res de bo l’enviaria a l’escorxador.
El vedell es va entrenar amb molta afició, però els seus cronos eren de pena i veia clar que acabaria com els demés vedells.
Un amic li va dir que hi havia una substància, clembuterol crec, que el podia ajudar a tenir millors resultats. Sabia que era il·legal, però si marcava bé els temps de dopatge i el primer control, se'n podia sortir.
Així ho va fer i els resultats van millorar. Ja estava apunt per competir amb els millors.
La cursa va ser fantàstica i va guanyar. Com a vencedor va passar un control antidòping. I, O desgràcia!, va donar positiu. Va ser expulsat i li van retirar el premi.
Va anar a veure a l’amic per saber com és que l’havien enxampat!
Aquest, “je suis desolée”, al laboratori han trobat un nou sistema de recerca del clembuterol que fa que es puguin trobar mínims restes encara que faci temps que te l’hagis pres. La ciència avança que és un no parar!
En arribar a la granja ja l’esperava el patró i el va enviar a l’escorxador en un moment. Ningú va tenir en compte que tots els demés vedells havien passat els controls veterinaris i ell no.
Així va acabar la història del vedell que volia ser ciclista, però les seves conseqüències no, ja que un cuiner espavilat, veien la bona carn que en sortia, en va prendre un bon filet i el va portar a un amic seu que corria el “Tour de France” i aquest si que era bo.
Se’l va menjar amb delit i va acabar guanyant la cursa. Per tercer any!!! Era tot un heroi i els del seu país l’aclamaven molt.
El disgust va venir quan va donar positiu a clembuterol, si! ell que no n’havia pres mai donava positiu per clembuterol. O infàmia! Tots els seus “paissanos” van saltar exasperats, desconcertats, vilipendiats. El seu honor havia estat tacat, embrutat, estripat i això el seu país no ho podia permetre.
Es varen fer mil investigacions fins que es va aclarir tot i aquí us ho resumeixo:
1.- Va donar positiu per clembuterol perquè havia menjat carn contaminada i prou.
2.- Com que el bistec en qüestió venia del vedell ciclista, aquest si que estava contaminat.
3.- Les 10000 anàlisis que van passar el bestiar del seu país no van donar cap resultat positiu perquè el vedell afectat estava en situació especial.

I com podeu veure les coses no sempre semblen el que són. El ciclista és innocent, els ramaders tenen el bestiar immaculat i qui pensi el contrari és un mal nascut i un antiespanyol.

Nota del febrer/2012:

"But I've still got the blues for you"

Ets un dels grans, però ens has deixat.
El teu cos no ha aguantat més el ritme que li has imposat.
Sort que amb la teva música seguiràs entre nosaltres.
Mai et podré deixar d’escoltar.
Descansa en pau, que encara ens queden els "BLUES".

06/02/2011