dimecres, 5 d’octubre del 2011

De l'Osona a la Garrotxa.

El grup al santuari dels Munts

Diumenge passat, 02/10/2011, de nou vàrem tornar a posar les motos en marxa per fer una trobada dels Cabrerès 66.

El punt de reunió, i ara ja el conec, va ser a Can Pamplona. Onze motos i 16 “okupes”. Perfecte!

El primer trajecte va ser per esmorzar al Santuari dels Munts. Bon recorregut i meravellosos paisatges.
L’esmorzar més votat van ser els “ous ferrats amb beicon”. No està malament per començar!

Cerveseta a Vallfogona del Ripollès

Després ens vàrem dirigir a Vallfogona del Ripollès, on hi ha un biker-bar molt ben situat. Cerveseta i a seguir la ruta.

Les motos

Per primer cop vaig passar pels túnels de Bracons. Autèntica obra d’enginyeria. Sensacional.

I per acabar, anem a Taradell on la Montse i el Fredi tenen una casa i ens van fer d’amfitrions. Carn a la brasa, amanida, embotits, ets. Tot ben regat i postres al final. Vàrem estar com reis (però no els d’Espajnya, que són gilipolles. Aquesta frase potser que em porti a la presó, ja que ara si et cagues amb ses majestats t’apliquen la llei antiterrorista. Viure per veure!).

Els xef`s
Els comensals

A la sobretaula en Fredi ens va passar el famós, i no menys esperat, vídeo de la Route 66. Va ser un plaer poder reviure altre cop tant bon viatge.
Entre línies, i per sorpresa meva, vaig entendre que l’any vinent no hi ha viatge a Chicago (?) i tot quedarà amb un desplaçament a la Aquitània.

Mals temps s’acosten i en mals temps estem!

Persones sensates



Meredith Kercher era una estudiant d’Erasmus a Perugia. Vivia en un pis amb la seva companya Amanda Knox. Un dia va aparèixer assassinada i va ser inculpada la Meredith i el seu xicot, Raffaelle Sollecito. Un tribunal els va declarar culpables i els van imposar 26 i 25 anys de presó respectivament. Això passava a l’any 2009.

Ara un altre tribunal els ha exonerat, per una causa que no ve al cas.
En sortir del judici l’advocat defensor, Carlo dalla Vedova, i ser qüestionat sobre la seva victòria i la de la seva clienta, no es va deixar portar per l’eufòria del moment i va reflexionar que ningú havia guanyat, sols s’havia reparat un error judicial i que calia no oblidar la víctima, ni la tragèdia de la família.

Sens dubte és una resposta sensata que amb tota seguretat ve d’una persona assenyada. Cal reflexionar sobre les situacions en què ens trobem, saber valorar el bé o el mal que pots produir i saber buscar la contesta més adient a cada cas.

Aquesta pràctica sembla estar cada cop menys en us. Cada vegada és veuen més situacions irreflexives, absurdes, mal portades i mal resoltes.
Cal tornar a la sensatesa i pensar una mica en els demés.

Segur que això no ens farà cap mal.