Aquest és un moment d’aquells agredolços que no saps com sentir-te de veritat, no saps cap on tirar. El meu net és a prop de néixer i el meu nebot és a prop de morir.
Vida i mort es donen la mà de nou, però de moment d’una manera sanguinària i traïdora.
Jo voldria que tot fos bonic quan ell arribi, però en tem que no serà així.
La meva germana em consola (ella em consola!!!) dient que l’arribada d’en Jac omplirà un buit immens…
No sé que contestar, però els fets estan aquí i res hi podem fer.
Esperar, esperar, esperar i deixar que el temps (aquest gran aliat) o solucioni tot.
