Fins el cinquè Tour ho vaig tenir clar: "Eres un mentider i un trampós"
Així ho vaig defensar davant de qui em va voler escoltar.
Però a les hores vas guanyar el sisè i el setè, i això ja només està a l'abast dels deus.
Per a mi vas passar a ser un superheroi, encara que estava clar que et dopaves, com ho fan i ho han fet tots, si tots, encara que cadascun al nivell i mitjans que la seva època li ha permès.
El ciclisme és molt dur i tothom està molt ben preparat. Aguantar set anys al més alt nivell, guanyar set vegades el veritable campionat del món, sols està reservat al millor en majúscules.
Tu ens vas fer vibrar, sentir, estimar, dintre d'aquest esport. Sens dubte ets el rei i repeteixo, tots sabíem i sabem que hi ha "doping".
Però ara has fet el que no fan els grans macs, has fet el que mai s'ha de fer, has explicat el truc, ens has deixat veure la trampa. Igual que la màgia, tots endevinem que això no es pot fer, que la vista ens enganya, que els sentits ens contradiuen, però nosaltres ho creiem. I ara ens vens tu explicant que tot té truc!!!
Però si ja ho sabem!!!
No calia dir-ho. Calia que et retiressis al teu ranxo d'Austin i deixar-nos somniar que havíem tingut la sort de viure la pàgina més meravellosa del ciclisme!
De totes formes, gràcies Lance!!!
