Parlo del crit unànime

Parlo del crit unànime
de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
“Antigament...”, objecten,
i jo sóc vell de segles.

Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?

Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.

Hi ha grans rius que ens esperen.


Miquel Martí i Pol

Al meu amic Jordi.

He fet un amic nou. Estic molt content.
Cada matí me'l trobo fora del seu espai de feina, faci fred o faci calor, amb un somriure d’orella a orella, i ens dóna el bon dia a en Jac i a mi.
Fa un comentari curtet per no molestar la nostra pressa i s'acomiada cordialment. Després, en Jac, li fa adéu amb la seva maneta petita i tots somriem.
Mai m’ha demanat que li compri el seu producte, ni tant sols ho ha insinuat.
En Jordi és un crack!
Gent que et fa la vida una mica més feliç.
En Jordi és un venedor de l’ONCE. No és cec. Crec que li falta una cama. Però a ell se’l veu feliç i així ho transmet als demés.
Els divendres li compro el “cuponazo”. A més pot ser que un dia em vengui el premi.
Jordi, ja ho he dit, ets un crack!!!

"La mordida"

Avui m’ha passat una cosa ben curiosa, he estat víctima de la “mordida”, encara que n’he sortit ben parat.
La Sara i jo anàvem per Cancún, amb el nostre Jeep llogat a EuropCar (tema per parlar-ne un altre dia) quan m’he saltat un semàfor en vermell. Cal dir que a Mèxic els semàfors són a l’altre costat de la cantonada, i si de sobte se’t posa en vermell et quedes al mig del carrer, i jo he pensat que era millor acabar de passar.
Al poc ha aparegut un policia municipal amb la seva moto, i m’ha fet aturar a un costat de l’avinguda.

- Buenas, no ha visto que ha pasado el semáforo en rojo.
- No, realmente no lo he visto. Ha sido un despiste.
- De donde es Usted?
- De Barcelona.
- Es España, no?
- Si.
- Allí està penado saltarse los semáforos en rojo. No es así?
- Si, realmente es así.
- Pués tendre que sancionarlo.En que hotel están?
- En el Me Cancún.
- Y cuantos dias están aquí?
- Hasta el viernes. (Això ho ha preguntat dues o tres vegades al llarg de la conversa. Sempre amb to paternalista).
- A que han venido?
- De vacaciones.

A tot això m’he descordat el cinturó de seguretat del cotxe per baixar, però no ho he fet.

- De todas maneras puedo ser indulgente y sancionarlo por una falta menor como no llevar puesto el cinturón de seguridad.
- Pero, si lo he desabrochado ahora mismo?
- No, no me entiende?
- Ah, si ahora lo entiendo! Gracias.
- Déjeme ver su licencia.

Li he donat el meu carnet de conduir i amigablement m’ha dit:

- Pere, este es su nombre?
- Si, es en catalán Peter o Pedro.
- Ah, muy bién Pedro, tendre que quedar-me su licencia y usted irá a la comisaria a pagar la denuncia y despues se la devolveré.
- Puedo pagar la denuncia con tarjeta de crédito?
- Porqué, que le pasa?
- Que no tengo dinero en efectivo (realment així era, m’havia quedat sense res d’efectiu i li he ensenyat la cartera buida).

En veure que no podia fer cap negoci amb mi, m’ha mirat tot pensatiu i paternalista i m’ha dit:

- Bueno, sabe que: hoy no lo voy a denunciar. Puede ir se.

M’ha retornat el carnet, m’ha autoritzat a entrar de nou a la circulació de l’avinguda marxa enrere ( amb tot el perill del mon) ha pujat a la seva moto i ha desaparegut.

“Moraleja”: Si comprova que no portes “cales” en efectiu, ja no tens cap interès i ja pots desaparèixer.

“Visca la mordida”