Aquest mes d’agost hem estat a Croàcia. Com que anàvem en Harley, hem fet nit a Marsella, Gènova i Venècia fins arribar a Zagreb.
Com és normal, en arribar a qualsevol lloc, et pregunten d’on ets, i en contestar que ets de Catalunya, de seguida et posen cara que ja ho han entès, que no ets espanyol i, de moment, no en vols ni sentir parlar.
Totes les campanyes tenen el seu ressò i crec que la d’independència de Catalunya està fen forat a Europa. La gent comença a saber que hi som.
Tres exemples:
Split, Croàcia. Duana. Dos agents, dona i home. Joves.
En veure la matrícula de la moto, l’home, em mira i fa cara de no entendre-la. Ella em mira i pregunta si som de Catalonia. Yes, veri good, OK!
Roma. Coliseum. Home jove disfressat de soldat romà. Veu que aparquem la moto dalt de la vorera. Li agrada la Harley. Ens fa senyes que ell ens la vigila i pregunta el mateix. Quan dius que ets català ho entén de seguida, ha estat a Catalunya i ha captat el problema del nostre país. Em fa feliç. Fem fotos tots junts.
Roma. Via del Corso. Moto aparcada amb la matrícula cap a la vorera. Parella adulta espanyola (jo els escolto d’una mica lluny):
- Oye Pepita, de donde es esta matrícula. No la entiendo!
- Y a ti que te importa, déjala.
- Coño, es que esto no es normal.
La vergonya i ràbia no em van deixar seguir la conversa. Trista figura la d’Espanya!!!
