Avui he rebut aquest escrit i he decidit fer una traducció al català (segur que hi ha faltes, però l'intent ho val) i publicar-lo.
Faula del bon Samarità i el mal governant (àdhuc el Montilla) i la colla de gilipolles que sols volen la cadira del Govern.
Tots els dies 10 homes es reunien en un bar per xerrar i beure cervesa. La compta total dels deu homes era de 100€.
Acordaren pagar-la d’una manera proporcional, així la cosa quedà, més o menys, així: Segons l’escala de riquesa i ingressos de cadascun:
Els 4 primers homes (els més pobres) no pagaven res.
El 5è pagà 1€.
El 6è pagà 3€.
El 7è pagà 7€.
El 8è pagà 12€.
El 9è pagà 18€.
El 10è (el més ric) pagà 59€.
Des de llavors tots es divertien i mantenien aquest acord entre ells, fins que un dia l’amo del bar els va posar en un problema:
"Ja que vostès són tan bons clients” els va dir, "Els vaig a reduir el cost de les seves cerveses diàries en 20€. Les begudes des d'ara els hi costaran 80€."
El grup, malgrat tot, es va plantejar seguir pagant la compta en la mateixa proporció que ho feien abans.
Els quatre primers seguirien bevent gratis; la rebaixa no els afectava en absolut.Però que passava amb els altres sis bevedors que realment abonaven la compta? Com tenien que repartir els 20€ de rebaixa de manera que cadascun rebés una proporció justa?
Calcularen que els 20€ dividits entre 6 eren 3,33€, però, si restaven això de la porció de cadascun, a les hores el 5è i 6è home estarien cobrant per beure, ja que el 5è pagava abans 1€ i el 6è 3€. A les hores el barman suggerí que seria just reduir la compta de cadascun, aproximadament, en la mateixa proporció de l’estalvi, i procedí a calcular la quantitat que cadascun deuria pagar.
El 5è bevedor, el mateix que els quatre primers, no pagaria res: (100% d’estalvi).El 6è pagaria ara 2€ en lloc de 3€: (estalvi 33%).
El 7è pagaria 5€ en lloc de 7€: (estalvi 28%).
El 8è pagaria 9€ en lloc de 12€: (estalvi 25%).
El 9è pagaria 14€ en lloc de 18€: (estalvi 22%).
El 10è pagaria 49€ en lloc de 59€: (estalvi 16%).
Cadascun dels sis pagadors estava ara en una situació millor que abans: els quatre primers bevedors seguien bevent gratis i un cinquè també.
Però, un cop fora del bar, començaren a comparar el que estaven estalviant.
"Jo, sols he rebut un euro dels 20€ estalviats" va dir el 6è home i va senyalar al 10è bevedor dient "Però ell n’ha rebut 10!"
“Si, és correcte," digué el 5è home. "Jo també sols he estalviat 1€; és injust que ell rebi deu cops més que jo."
“Veritat!!" , exclamà el 7è home. "Perquè rep ell 10€ de rebaixa quan jo sols en rebo 2? Els rics sempre reben els majors beneficis!"
“Un moment!", van cridar els quatre primers al mateix temps.
“Nosaltres no hem rebut res de res. El sistema explota als pobres!"
Els nou homes varen rodejar al 10è i li van donar una pallissa.
La nit següent el 10è home no es va presentar a beure, de manera que els nou s’assegueren i begueren les seves cerveses sense ell. Però a l’hora de pagar la compta descobriren quelcom inquietant: Entre tots ells no ajuntaven el diner, ni tan sols, per pagar la meitat de la compta.
I així és, els catalans són els que més paguen, perquè són els que més riquesa produeixen, en conseqüència deurien de disfrutar de les majors avantatges.. La comunitat que paga més impostos és la que deuria rebre majors beneficis.
Poseu els hi impostos molt alts, ataqueu-los per ser els que més produeixen, i el més probable és que no apareixien mai més. De fet, és casi segur que començaran a beure en algun bar a l’estranger on l’atmosfera sigui més amigable.
Sort.
