"El Cigne Negre"

A voltes la música et fa gran, la música et fa lliure.
La música és una gran fuita cap el més enllà.
Música a tot volum, música a flor de pell.
Música que t’envolta, et rodeja, t’atrapa i se te’n duu.
Aquesta és la sensació que vaig tenir amb la pel·lícula “El Cigne negre”.
Gran guió, que sols s’entén dintre de l’amor a la música i en concret al vals “El Llac dels Cignes”.
Gran interpretació que sols es compren capbussant-se de ple dins del personatge, doble personatge, gran personatge.
Gran presentació de tot el producte.
Aconsello a tothom anar al cinema a gaudir-lo.
Jo li dono un deu.

No som"la cara fosca de la Força"

Les estadístiques diuen que la meitat dels catalans creu que hi ha massa immigració i l’altra meitat no diu que li agradi que hi hagi tants immigrants, senzillament els tolera i els senyors Herrera i adlàteres, posseïdors de la veritat absoluta i clarividents per excel·lència, creuen que tots s’equivoquen i estan posseïts per la maldat més dolenta.

N’estic fart d’aquests esquerrans, bonistes convençuts, o no, que ens volen fer creure que ells estan en la possessió de la llum divina o de l’altra cara de la força, i sense escoltar persona, ells sempre tenen raó i ningú els pot contradir. Ells són els bons i els demés són els dolents.

Com llegia avui en un article, per exemple, ells són els que volen que anem en bicicleta per la ciutat, però van en avió a Madrid per protestar.

Senyors, jo sóc com sóc, perquè porto un llegat darrera. Els meus antecessors van conformar una societat i uns valors dintre d’aquesta societat que són inqüestionables (ja que venen reforçats per la força del temps). Ells m’han ensenyat com ha de ser la meva societat i com haig de ser jo com a persona. Els immigrans són d’una altra societat i d’uns altres valors i no poden capgirar el que els nostres avantpassats, a costa de molt esforç, van aconseguir.

M’emprenya que algú em vingui a tractar de burgès, insolidari, arrepapat, mala persona, etc, senzillament perquè dic que qui vulgui formar part de la nostra societat s’ha d’adaptar a ella. No val “jo visc en aquesta societat i faig el que em dóna la gana”. Està bé que intenti conservar els seus orígens, però li cal aprendre la nostra identitat i adaptar-se a ella.

Pensar que hi ha massa immigrants no és ser raciste cultural o intolerant. Això vol dir que hi ha catalans que han d’aguantar una mesquita (quan nosaltres volem fer fora les esglésies), que es contracti un immigrant abans que ells (perquè és més barat) o que el seu fill no pugui entrar a una escola perquè primer ha de ser un vingut de fora (per tal d’evitar els ghetto’s); i més quan tota la vida has estat un bon ciutadà i has pagat els teus impostos.