En una magnífica entrevista de Jorge Ramos a Joan Manuel Serrat, publicada al The New York Times i traduïda i re publicada per l’Ara, en Serrat ens fa saber que ell no és partidari de la independència de Catalunya, però si del dret a decidir: “Estic d’acord que les persones han de decidir sobre el seu futur, ..., això no vol pas dir que jo cregui que sigui convenient per a Catalunya independitzar-se d’Espanya”.

L’entrevista segueix i diu: “Segur que em posa en conflicte amb el 47% dels meus conciutadans que van votar a favor de la independència de Catalunya en les passades eleccions”.

Aquí és on jo trobo l’error. No, no el posa en conflicte amb molta gent que va votar independència. Al meu entendre es vota independència perquè no se’ns deixa fer un referèndum per saber quants la volem i quants no!

En tot cas el posa en conflicte amb el suposat 53% que volen seguir junts a Espanya sense preguntar. La situació és al revés, i aquest és el “quid” de la qüestió. No està clar quanta gent vol la independència perquè no se’ns deixa saber-ho. Espanya té por. 

Ell estarà d’acord amb mi que els catalans hem demostrat sobradament que som gent civilitzada, gent amb “seny” (aquesta cosa que els d’Espanya no saben traduir) i que no ataquem a ningú, sols volem saber!

Per aquest motiu jo no entraré amb conflicte amb en Joan Manuel Serrat, perquè tenim el mateix desig, voler saber, i l’única cosa que volem ara és que “Espanya escolti”