Guaita el que et va passar, vell amic Josep,
Per haver agafat la més bonica
Enmig de les filles de Galilea
Aquella que en deien Maria
Tu podries, vell amic Josep,
Prendre Sara o Dèbora
I res t’hauria passat
Però tu vas preferir Maria.
Tu hauries pogut, vell amic Josep,
Quedar-te a casa teva, tallar la teva fusta
Millor que anar a exiliar-te
I amagar-te amb la Maria
Tu hauries pogut, vell amic Josep,
Fer petitons amb la Maria
I després aprendre el teu ofici
Com el teu pare te’l va ensenyar a tu
Perquè va ser necessari, Josep
Que el teu nen, aquest innocent,
Tingués aquestes idees estranyes
Que tant van fer plorar a Maria.
A vegades, jo penso en tu, Josep
pobre amic meu, quan riem
De tu que sols havies demanat
viure feliç amb la Maria.
Georges Moustaki: Joseph
