dissabte, 29 de març del 2014

No aniré a més restaurants amb estrella Michelin






Hi ha moments que es fa difícil decidir si volem gaudir de bona taula o volem gaudir de sensacions gustatives.
Dic això perquè aquests dies he tingut la sort i el plaer (creia jo) d'anar al País Basc i asseure'm a la taula d'alguns dels seus millors restaurants.
Vàrem començar, la meva esposa i jo, per "Juanito Kojua". Està al cor de Donostia. Restaurant correcte, on es menja bé. Vàrem començar bé, encara que potser una mica massa car pel que ens van donar, però sé perfectament el que hi vaig menjar.
El segon dia va ser el restaurant de Juan Mari Arzak (tres estrelles Michelin). Impressionant, encara que no vas a gaudir d'una bona taula. Es tracta d'un seguit de sensacions molt ben acompanyades i explicades pel personal del restaurant (?). L'espectacle està bé i el que pagues està d'acord amb el "xou" (caríssim, dit sigui de passada). Un cop a la vida, si pots, paga la pena anar-hi, encara que surts d'allà sense saber que has menjat.
El tercer dia, per dinar anem a Patxiku-Enea. És un restaurant de carretera, ben presentat, on si menja bé, sense floritures, però també sé el que he menjat.
El drama arriba a l'hora de sopar. Tenim taula al Berasategui (tres estrelles Michelin). Restaurant fred, de gent encarcarada. Cuina rara. Sols manen les sensacions. No hi ha plaer obert, a cor que vols. Sols hi ha la serietat de la cuina i del seu personal. A més hi ha dues anècdotes finals que no explico de vergonya que em fa. Surto amb el cor tan encongit, que sols em queden forces per telefonar al restaurant Akelarre i anul·lar la taula que tinc per demà. Ja no em queda esperit per resseguir aquest tipus de cuina.
Ho sento, entenc que "no està feta la mel per la boca del porc", i jo dec estar més proper al porc que al senyor del Bulli, però "Ferran, quin mal has fet a la cuina!!!".
Entre altres coses estic d’acord amb l’anècdota que s’explica d’en Josep M. Castellet (en pau descansi), que a mig dinar al Bulli, es va aixecar i va cridar: “Quan es menja calent aquí!
Demà aniré a la primera tasca que trobi i en menjaré el potatge que tinguin per veure si recupero les meves forces i el meu esperit.
Prometo no anar mai més a un restaurant amb estrella Michelin.

És el preu que haig de pagar per tenir la vanitat de creure que jo estic fet per gaudir d'aquesta cuina (?).