divendres, 23 d’octubre del 2015



En una magnífica entrevista de Jorge Ramos a Joan Manuel Serrat, publicada al The New York Times i traduïda i re publicada per l’Ara, en Serrat ens fa saber que ell no és partidari de la independència de Catalunya, però si del dret a decidir: Estic d’acord que les persones han de decidir sobre el seu futur, ..., això no vol pas dir que jo cregui que sigui convenient per a Catalunya independitzar-se d’Espanya”.
L’entrevista segueix i diu: “Segur que em posa en conflicte amb el 47% dels meus conciutadans que van votar a favor de la independència de Catalunya en les passades eleccions”.

Aquí és on jo trobo l’error. No, no el posa en conflicte amb molta gent que va votar independència. Al meu entendre es vota independència perquè no se’ns deixa fer un referèndum per saber quants la volem i quants no!
En tot cas el posa en conflicte amb el suposat 53% que volen seguir junts a Espanya sense preguntar. La situació és al revés, i aquest és el “quid” de la qüestió. No està clar quanta gent vol la independència perquè no se’ns deixa saber-ho. Espanya té por. 

Ell estarà d’acord amb mi que els catalans hem demostrat sobradament que som gent civilitzada, gent amb “seny” (aquesta cosa que els d’Espanya no saben traduir) i que no ataquem a ningú, sols volem saber!

Per aquest motiu jo no entraré amb conflicte amb en Joan Manuel Serrat, perquè tenim el mateix desig, voler saber, i l’única cosa que volem ara és que “Espanya escolti”



dilluns, 6 d’abril del 2015

"Un any i mig" i "També això passarà"



M'agrada la gent que sap escriure i expressar les seves idees, i  si a sobre aquestes són les meves, millor!

Ho dic en referència als dos darrers llibres que he llegit. Dues autores catalanes, una molt coneguda per a mi i l'altra nova. Sílvia Soler i Milena Busquets han fet les meves delícies.

Sílvia Soler fa un retrat perfecte de la família quan els fills se'n van. Aquesta casa que es queda buida i és diferentment interpretada pel marit o la muller. Aquest saber posar les coses al seu lloc. Aquest punt d'interpretació de tots en cada moment. Expressar-ho amb elegància, sense escarafalls, tal com és. En definitiva, ens fem grans i veiem les coses de forma diferent!

Milena Busquets amb aquest retrat a la mort de la mare i aquesta radiografia d'una societat que no sap on posar els seus fills. Potser no tan elegant, però igual d’eficaç.

Dos llibres que descriuen la nostra societat, amb solvència i rigor.
La família és el nostre puntal, però molt sovint no sabem com viure-la. No sabem com acceptar que augmenta i disminueix, que creix i minva, que sempre es transforma, i en aquesta transformació està el joc.

Elles ho descriuen a la perfecció i per això recomano els seus llibres: "Un any i mig" i "També això passarà".



divendres, 20 de març del 2015

Jo també xiularia al rei!



Em produeix una profunda tristor veure com un partit de futbol, això si, molt polititzat, pot causar la reacció indigna, bruta, rastrera, de l’Espanya cavernària.
Comentaris fora de to, articles ofensius, programes de ràdio i televisió que en qualsevol altre país haurien estat censurats i castigats sense més dilacions.

Una Transició molt mal portada, molt mal resolta, ens ha deixat aquesta Espanya ronyosa, casposa, antiquada, fastigosa.
Els delictes s’han de fer pagar perquè el delinqüent sigui conscient de què ha fet i que sàpiga que en cap cas té raó. Cal fer-li veure que les seves accions estan totalment fora de lloc i que de cap manera se’n pot vanagloriar, i molt menys fer-ne acte de culte. 

I això és el que passa al país veí. Molts es creuen superiors als catalans i bascos sols pel dret de naixement. Perquè els seus pares van guanyar una guerra injusta, injusta com totes les guerres, i van aplicar el seu corró sanguinari a tota bèstia vivent. La seva cultura és de mires tan estretes que fan plorar.

Sóc conscient que ells pensen el mateix de nosaltres, però nosaltres no agredim i aguantem, pensant que un dia es farà justícia.

Independència ja!!!