M'agrada la gent que sap escriure i expressar les seves
idees, i si a sobre aquestes són les
meves, millor!
Ho dic en referència als dos darrers llibres que he llegit.
Dues autores catalanes, una molt coneguda per a mi i l'altra nova. Sílvia Soler
i Milena Busquets han fet les meves delícies.
Sílvia Soler fa un retrat perfecte de la família quan els
fills se'n van. Aquesta casa que es queda buida i és diferentment interpretada
pel marit o la muller. Aquest saber posar les coses al seu lloc. Aquest punt
d'interpretació de tots en cada moment. Expressar-ho amb elegància, sense
escarafalls, tal com és. En definitiva, ens fem grans i veiem les coses de forma diferent!
Milena Busquets amb aquest retrat a la mort de la mare i
aquesta radiografia d'una societat que no sap on posar els seus fills. Potser
no tan elegant, però igual d’eficaç.
Dos llibres que descriuen la nostra societat, amb solvència i rigor.
La família és el nostre puntal, però molt sovint no sabem
com viure-la. No sabem com acceptar que augmenta i disminueix, que creix i
minva, que sempre es transforma, i en aquesta transformació està el joc.
Elles ho descriuen a la perfecció i per això recomano els
seus llibres: "Un any i mig" i "També això passarà".