divendres, 20 de setembre del 2013

Sobre el pas zebra i el pas de vianants.



Fa pocs dies, passejant per Terrassa i mentre esperava que un semàfor amb “pas zebra” passés a verd, vaig veure un vianant que el va travessar estan el semàfor en vermell. Un cotxe que s’acostava, encara lluny, va fer sonar el clàxon en senyal de desaprovació i una senyora que estava esperant a la vorera, el va increpar per haver passat. Jo li vaig explicar a la senyora increpadora que el vianant agosarat tenia raó, ja que un “pas zebra” per definició és “de prioritat permanent pels vianants” (DGT).

La Gran Enciclopèdia Catalana el defineix com: Pas de vianants, generalment en zona urbana, en el qual aquests tenen preferència absoluta de pas. 
El que és el mateix, és una contradicció posar un “pas zebra” amb semàfor, ja que el semàfor no pot contrarestar “la prioritat permanent o absoluta”. Un “pas zebra” és sagrat pels conductors i sempre han de reduir la velocitat en acostar-s'hi i cedir el pas si hi ha un vianant. Això és educació vial!

Cal, doncs tenir ben clar la definició de “pas zebra” i “pas de vianants”. Aquest segon si que pot anar regulat per un semàfor.

L’Ajuntament de Barcelona també va cometre aquest error, però ja fa uns anys que està substituint els passos zebra amb semàfor per passos de vianants, que és el que cal fer i no confondre als ciutadans.

Prego a l’Ajuntament de Terrassa que faci el favor d’evitar confusions i arregli el que està mal fet, i de passada que faci complir la normativa general sobre passos zebra, que la majoria de conductor "se la passen pel forro"

dilluns, 9 de setembre del 2013

Amb Il·lusió!


Crec que la gran diferència que hi ha, en aquest moment, entre Catalunya i Espanya és la il·lusió.

Catalunya viu un moment històric amb il·lusió. 

Espanya creu que té el dret de la unitat del territori (?) perquè ells són els millors i on anirem els catalans per aconseguir estar més bé.

No creiem que ens tinguin que donar la independència, perquè som únics, com Madrid amb les olimpíades. No creiem que nosaltres som insuperables com l’Alonso (nota: aquesta setmana he sentit dir que no guanya, perquè va amb un Ferrari!!!) i res té més mèrit que creure’t que ets únic. No creiem que les coses es fan sense esforç com el Reial Madrid, a cop de talonari.

Creiem que no som els millors, però ens en podem sortir sense dependre de les engrunes que ens retorna l’estat espanyol. 

Creiem que les estructures que tenim, encara que no siguem els millors, poden donar molt de si, si les movem bé i amb il·lusió. 

Creiem que l’esforç és bàsic per aconseguir les coses.

A mi, dimecres, em farà molta il·lusió formar part de la cadena humana, no perquè tingui que demostrar res a Espanya, sinó perquè es vegi que els catalans som capaços d'unir-nos i esforçar-nos pel nostre país.

Aniré al Perelló des de Terrassa, perquè cal fer un esforç de mobilització per tal que la via Catalana sigui un èxit!