divendres, 20 de setembre del 2013

Sobre el pas zebra i el pas de vianants.



Fa pocs dies, passejant per Terrassa i mentre esperava que un semàfor amb “pas zebra” passés a verd, vaig veure un vianant que el va travessar estan el semàfor en vermell. Un cotxe que s’acostava, encara lluny, va fer sonar el clàxon en senyal de desaprovació i una senyora que estava esperant a la vorera, el va increpar per haver passat. Jo li vaig explicar a la senyora increpadora que el vianant agosarat tenia raó, ja que un “pas zebra” per definició és “de prioritat permanent pels vianants” (DGT).

La Gran Enciclopèdia Catalana el defineix com: Pas de vianants, generalment en zona urbana, en el qual aquests tenen preferència absoluta de pas. 
El que és el mateix, és una contradicció posar un “pas zebra” amb semàfor, ja que el semàfor no pot contrarestar “la prioritat permanent o absoluta”. Un “pas zebra” és sagrat pels conductors i sempre han de reduir la velocitat en acostar-s'hi i cedir el pas si hi ha un vianant. Això és educació vial!

Cal, doncs tenir ben clar la definició de “pas zebra” i “pas de vianants”. Aquest segon si que pot anar regulat per un semàfor.

L’Ajuntament de Barcelona també va cometre aquest error, però ja fa uns anys que està substituint els passos zebra amb semàfor per passos de vianants, que és el que cal fer i no confondre als ciutadans.

Prego a l’Ajuntament de Terrassa que faci el favor d’evitar confusions i arregli el que està mal fet, i de passada que faci complir la normativa general sobre passos zebra, que la majoria de conductor "se la passen pel forro"

dilluns, 9 de setembre del 2013

Amb Il·lusió!


Crec que la gran diferència que hi ha, en aquest moment, entre Catalunya i Espanya és la il·lusió.

Catalunya viu un moment històric amb il·lusió. 

Espanya creu que té el dret de la unitat del territori (?) perquè ells són els millors i on anirem els catalans per aconseguir estar més bé.

No creiem que ens tinguin que donar la independència, perquè som únics, com Madrid amb les olimpíades. No creiem que nosaltres som insuperables com l’Alonso (nota: aquesta setmana he sentit dir que no guanya, perquè va amb un Ferrari!!!) i res té més mèrit que creure’t que ets únic. No creiem que les coses es fan sense esforç com el Reial Madrid, a cop de talonari.

Creiem que no som els millors, però ens en podem sortir sense dependre de les engrunes que ens retorna l’estat espanyol. 

Creiem que les estructures que tenim, encara que no siguem els millors, poden donar molt de si, si les movem bé i amb il·lusió. 

Creiem que l’esforç és bàsic per aconseguir les coses.

A mi, dimecres, em farà molta il·lusió formar part de la cadena humana, no perquè tingui que demostrar res a Espanya, sinó perquè es vegi que els catalans som capaços d'unir-nos i esforçar-nos pel nostre país.

Aniré al Perelló des de Terrassa, perquè cal fer un esforç de mobilització per tal que la via Catalana sigui un èxit!

dilluns, 1 de juliol del 2013

Resum en números


Números finals:

Durada del viatge: 21 dies
Cotxe utilitzat: Ford Explorer automàtic
Hores de conducció: 96 h. i 24’ (4 dies aprox.)
Hores per dia: 5 hores aprox.
Quilòmetres realitzats: 7520,6
Quilòmetres per dia: 358 quilòmetres aprox.
Despesa en combustible: 785 $ (633€, amb canvi a 1,24)
Litres de gasolina de 87 octans: 757 litres aprox. (els cotxes americans “tragan que dóna gust”)
Velocitat mitjana en ruta: 78 quilòmetres per hora.
Velocitat mitjana total: 45 quilòmetres per hora.
Despesa en autopistes (totes entre New York i l’estat d’Illinois, com Catalunya): 39,65 $ (32 €). La resta són gratuïtes (com les d’Espanya).
Despeses en aparcaments: 430 $ (347 €). A les grans ciutats, són prohibitius. 

divendres, 28 de juny del 2013

Darrer dia a USA. San Francisco.






Doncs si, el darrer dia l'hem fet amb cotxe i sort, perquè fins la tercera no ha estat la bona. Tres cops hem intentat veure el Golden Gate i la boira baixa ho ha impedit, una boira baixa curiosa, ja que quasi sols afecta la zona del pont, però no te'l deixa veure.
A la tercera, el pont estava ben net i clar, i per la cara nord hi ha uns turons, que si hi puges, te'l deixant veure tot sencer, amb "l'Sky Line" al darrere i la inefable "La Roca".


La resta, voltar pel "Seaport" i pel "Down Town", i sobretot per l'increïble carrer Lombard, amb la seva super pujada (o baixada, segons es miri) i els seus jardins en "ziga-zaga" ( com diria l'estimat Pep).

Per cert, si vols anar a Alcatraz, pots comprar entrades pel 16/07/2013! Això si que no ens ho esperàvem.

Avui agafem l'avió prop de les dues de la tarda i cap a casa de nou.

Fins a la propera!



Nota: Aquesta és pel Jac!

dijous, 27 de juny del 2013

San Francisco, a peu!



I tant que vàrem explorar la ciutat. Aquesta foto pertany al moment d'èxtasi que s'escau després de caminar l'indescriptible (sota un sol que provoca cremades de pell importants) i trobar una "vinacoteca" on tenen cava i formatge. Va ser glòria pura!

Doncs si, va ser així, caminada monumental per anar a veure el "Golden Gate" i quan ets allà hi ha una boira baixa, tan important, que no es veu res. I quan dic res, vol dir res!

La resta va ser caminar veient tot el contorn de la costa de San Francisco. Paga la pena!

La resta de la tarda va ser per la zona comercial.

Avui intentarem de nou anar al Golden Gate, però ho farem en cotxe i així ens allargarà més el dia, el darrer dia, i podrem veure més coses. 

dimecres, 26 de juny del 2013

San Francisco, final de trajecte.



El viatge ja s'acaba i hem arribat a l'última estació, però abans hem fet un recorregut pel Carmel. 

Hem anat fins a una de les seves platges i hem caminat per la sorra, fins hi tot ens hem mullat els peus en el Pacífic, cosa que encara no havíem fet mai, i per cert, està molt fred.

En arribar a San Francisco el primer que t'impressiona, són les famoses pujades dels seus carrers. Realment pugen, i molt. Veus el necessari que són els carrilets que fan aquestes vies.

Un cop deixat tot a l'hotel, hem començat a caminar, sense rumb, i un cop hem fet una d'aquestes pujades, des de dalt hem vist el mar i ens hi hem encaminat. Hem arribat al "Seaport", que se sembla una mica al de New York. El que més hi domina és: Alcatraz!

D'allà hem agafat via cap el "Down Town" (que és on tenim l'hotel) i ens hi hem passejat fins a l'hora de sopar.

Demà seguirem explorant aquesta ciutat.

dimarts, 25 de juny del 2013

Camí a San Francisco: Carmel.


Califòrnia vol ser coneguda pels seus vins, però ningú ens havia explicat la quantitat impressionant de vinyes que hi ha només passar per les carreteres (bé, carreteres de quatre carrils, com sempre, a lo americà!). L'Anoia seria una vinya d'aquestes. I després entres en zones productores de fruites i verdures i és un no parar. Ranxos amb una quantitat increïble de bestiar.


Sort que quasi tot s'ho beuen i mengen ells (més que res la carn, perquè les verdures està per veure), perquè si no pobres de nosaltres!

El dia ha estat una ruta cap al Carmel, però molt interessant pel paisatge que us explico.

El Carmel, jo creia que era un poble del "Far West" amb el Clint Eastwood de sheriff, i que equivocat que estava!
És un poble molt ben cuidat, amb un "village" molt curiós, ple de botiguetes ben arreglades i de restaurants de qualitat (bé d'això ja en parlarem després de sopar, però ho semblen). En resum sembla del Montseny, però té la costa i la platja a tocar i això el fa molt turístic.



L'hotel el podries trobar, ben bé, a Sant Bernat del Montseny.

Després d'un passeig, sopar i fer nit, sortirem cap a l'última etapa: San Francisco. 

dilluns, 24 de juny del 2013

Route 66, the end!




Tot el que comença ha d'acabar i la Ruta 66 no és una excepció.

Avui, per fer-ho bé, hem anat a Santa Monica per posar punt i final a la nostra estimada Ruta.

De totes maneres abans hem anat a fer un tomb per Hollywood bulevard (al Kodak Theatre), Sunset bulevard (on feien el "seven i seven sunset street", això és pels més grans!) i a un lloc curiós, el Guitar Center, on a l'entrada tenen l’empremta de la mà dels millors guitarristes del Rock (un plaer poder veure tanta mà junta!).

Després si, hem anat a Santa Monica a cercar el final de la Ruta (fer-hi les fotografies pertinents) i fer una passejada pel "down town" i pel passeig marítim (amb els seus gimnasos a la platja, a l'aire lliure).



Abans d'anar a sopar hem passat pel "Whiskey a gogo" per veure el seu ambient i fotografies d'en Jim Morrison.

Demà, ja fora de ruta, anirem cap al Carmel que ens espera en Clint Eastwood!