dimarts, 5 d’octubre del 2010

Dopatge i prou (sense excuses)



La ciència és una cursa de descobriments i investigació i a voltes passa que les troballes que es fan serveixen per anular processos anteriors.

M’explico: la detecció de residus metabòlics en sang i orina cada cop és més fiable i de més abast en el temps. Residus que fa tres mesos no es trobaven i et deixaven fer creïble una hipòtesi, ara jo no ho és.

Amb aquest avanç molt sovint no si conta i a les hores es descobreixen casos de dopatge que uns mesos abans haurien passat desapercebuts.
El cas és que d’aquesta manera potser que t’acusin de trampós quan uns mesos abans ningú t’hauria dit res.
És inútil dir que la carn que has menjat porta substàncies prohibides i a més fas enfadar els ramaders espanyols.
I com s’explica que et trobin residus plàstics a la teva orina? La carn te la vas menjar envoltada en plàstic.

Tothom pot fer trampes, però si t’enxampen, cal aguantar el tipus i no voler fer hipòtesis agosarades, que l’únic que fas és posar els teus seguidors en contra dels jutges (que ells segur que són innocents) i enrarir molt l’ambient.
Per més que juris que tu ets immaculat (que has de dir!) no facis passar els científics per tanoques.

Qui la fa, la paga!!! (ho no!)