En política catalana es pot parlar de sentit
d'estat, però només ho fa el que juga totes les seves cartes a la idea de fer
una nació independent, amb Estat.
No sé si l'exposició de fer un partit únic és
perfecte, però si sé que em convenç molt més que la idea de dividir-nos, de què
cadascú digui la seva i critiqui el de l'altre partit.
Anar a una fa por als que no ens volen. Saben
que units podem amb ells, els aclaparem!
Ara no hem de parlar de com farem el país, ara
hem de parlar de quin és el nostre país, perquè cal recordar que, ara per ara,
no tenim país reconegut enlloc!
No podem d'un dia per l'altre declarar la
independència, ens l'hem de guanyar dia a dia. Una llista única que guanyés les
eleccions seria un passaport a la llibertat difícil de rebatre.
Una victòria de diversos partits
independentistes serà revocada per falta d'unanimitat, sense comptar que tothom
voldrà el protagonisme (que ja ens coneixem!).
El protagonisme sols és del poble, i algú ens
ha de representar a tots, els que ens volem separar d'Espanya, sota un únic
paraigües.
És evident que hem de fer unes eleccions com si
fos un referèndum, ja que no els el deixen fer. A les hores hi ha d'haver el
partit del si i, si potser, molts partits del no. El simulacre de referèndum
sols ha servit per saber quants som els del si convençut, però no ens
diu que faran els del "si però potser" i els indecisos,
ni quants són els del no disposats a votar en contra.
No la caguem, i que l'afany de protagonisme d'alguns no acabi amb el protagonisme de tot un poble sobirà!
