Neixen els astres: d’abril 2012

Dissabte 31/03/2012

De bon matí sortim cap a Sallent. Allà hi ha el punt de trobada de tota la formació. Onze motos i 13 passatgers. Un bon grup i una bona sortida.

La primera parada, per esmorzar, la fem a Alp.

Després d’una bonica visita turística, amb moto, per dintre del poble, parem en un restaurant on els bocates “van que volen”. Fins aquest punt el fred és força intens i en retornar a la carretera l’abric de tots junts és més gran.

Passem per Puigcerdà i entrem en terres franceses. Travessem el túnel del Puymorens i circulem per boniques carreteres del sud de Franca fins Ax les Thermes.

Allà tirem cap Foix, Tolouse, Agen, etc.

El dinar, poca cosa, el fem en una àrea de descans de l’autopista, i des de allí anem directes cap a Arcachon, primera etapa i lloc on hi passarem dues nits.

L’hotel, el Park inn, està força bé.

Carrousel d'Arcachon

El sopar el fem a Ca l’Ivette. Menjar no sé si ho hem fet (marisc i peix), però beure és pot dir que si.

El grup a la platja d'Arcachon

Diumenge 01/04/2012

A 2/4 de 10 som dalt de les motos per anar a la Duna Pyla. Com diu el seu nom és una gran duna (117 metres d’alçada) que hi ha entre el mar i un frondós bosc de pins.

La Duna Pyla i el seu bosc

Costa pujar-hi, però un cop dalt la vista és força interessant, ja que la perspectiva de la costa i del bosc és molt amplia.

Part femení del grup a la Duna Pyla

En baixar anem cap a Saint-Émilion. És la vinya feta decoració. Grans extensions de vinyes, mil·limetrades i molt ben conservades que conflueixin en un encantador poble murallat.

Vinyes de Saint-Émilion

El poble, com és lògic, viu del vi. Bodegues i tast per tot arreu.

Plaça de Saint-Émilion

Després de visitar el poble, anem a dinar. Una cambrera, amb una memòria prodigiosa ens atén i serveix. Tot molt correcte. L’Eduard demana unes vieires amb foie i el cuiner surt a veure qui és la persona que ha requerit tal exquisidesa. Realment sols podia ser ell!!!

En marxar d’aquest poble és formen dos grups. Els que van al Cap de “no sé que”, que és a l’altre costat de la gran duna i els que anem a Bordeaux.

Catedral de Bordeaux

Com que jo he anat a Bordeaux, puc dir que m’ha agradat molt. Ciutat gran, neta, ordenada i agradable. La vora del riu es un encant i com que el dia acompanya, està ple de gent descansant al sol i gaudint d’un merescut repòs.

La Sara i jo mateix a la "rive du Garonne"

A la tornada sopem a la pizzeria del costat de l’hotel, però per anar-hi donem la volta al poble.

Posta de sol a Arcachon

Dilluns 02/04/2012

Ens llevem de bon matí i esmorzem a l’hotel. Tot preparat per marxar, menys una moto que es resisteix. La Virago de l’Eduard, tal com ja va fer a Alp, diu que ja en té prou. Una mica de tocs mecànics la convencen per seguir i les dones se’n enfoten de tanta ciència junta per posar el vehicle en marxa.

A pocs quilometres, es para per fer gasolina i la Virago torna a dir que ja en té prou, però de nou és convençuda per seguir.

La Rochelle

Anem a La Rochelle. Poble de vora mar, amb una antiga muralla que el protegeix. És bonic i ben cuidat. Dinem a una pizzeria i cadascú s’ho monta per visitar el lloc.

Jo mateix a un jardí de la Rochelle

De nou a la carretera acabem prop de Poitiers, a un Best Western. Sopem al mateix hotel i després d’una conversa força filosòfica, a dormir per agafar forces per demà.

Dimarts 03/04/2012

Ens llevem amb un dia molt emboirat i fred. Esmorzar a l’hotel i equip de pluja per fer els primers quilometres. La moto d’en Eduard ja no dóna problemes.

La primera parada la fem ben aviat, a Chauvingy. És un poble murallat d’alt d’un turó, molt ben cuidat i amb vistes molt maques. Segons els francesos, el poble més bonic del món (?).

Poble antic de Chauvingy

Això si, surt el sol i no ens podem estar de fer la cerveseta a la plaça del poble, per agafar temperatura. Aprofitem per fer fotos de grup.

El grup a la plaça de Chauvingy

Seguim la ruta, tot per carretera, a través de paratges encisadors. El camí no és molt llarg, però si força lent. Travessem el parc natural de la Brenne i ens plantem a Bourges, no sense celebrar abans que la moto d’en Pep ha fet els 40000 quilòmetres.

Catedral de Bourges

Estàtues de la Catedral de Bourges

L’hotel, de moment el millor, és un altre Best Western (hotel d’Angleterre).

Tenim quasi tota la tarda per passejar-nos pel poble. Té una formidable catedral i tot ell està ben conservant amb la seva estructura original. Bons jardins i carrers nets.

Carrer de Bourges

Al sopar nova discussió filosòfica i bon tec. Personalment provo l’ànec amb foie i està perfecte. De totes formes durant tot l’àpat hi ha un cert neguit entre alguns comensals (altres fan veure que no, però saben que el patir dels seus companys és important) ja que el Barça està jugant el partit de tornada contra el Milan. Per sort tot acaba bé i anem a dormir tranquils.

Dimecres 04/04/2012

Després d’esmorzar hem sortit cap a Autum. El temps és dolent, fa molt fred, però no plou. Anem ben tapats.
Ho fem tot a través de carretera. El paisatge és agradable.

Camí cap a Autum

Un cop al poble, hem anat a visitar-lo. Té una església molt gran, que no m’atreviria a dir que és bonica.

Fa fred a Autum!

Hem dinat, una bona representació del grup, a una pizzeria. Sembla que el plat estrella ha estat els “espaguetis amb cargols” (només de pensar-ho se’m posa la pell de gallina). L’ambient ha estat molt agradable i com a mínim ens hem recuperat del fred.

Dinar a la pizzeria

Després hem sortit cap a Roanne, passant pel parc nacional regional de Morvan. Allí ens espera un motel de la cadena Capanille, que està a peu de carretera, ho sigui, fora del poble.

Camí cap Roanne

Com que fa fred i estem cansats, decidim fer una tarda de descans a l’habitació.

A les nou ens trobem per sopar, al mateix hotel, i decidir les circumstàncies del dia següent.

Dijous 05/04/2012

Avui la ruta és llarga. El dia és fred i amenaça pluja. Primer fem un llarg tram per autopista fins arribar a l’aqüeducte de Millau.

Aqüeducte de Millau

Allà hi ha un àrea de servei encaminada a poder observar aquesta magnífica construcció. Primer dinem i després anem a fer fotografies de nosaltres davant de tal enginy. Són 2460 metres de pont a una alçada que arriba als 245 metres i 32 metres d’amplada. Es va estrenar el 2004 i llavors era el més gran del món.

Un cop impressionats per tal magnitud, decidim abandonar l’autopista (A5) i observar la magnitud de la natura travessant el parc natural de l’Haut Languedoc. La carretera és serpentejant i divertida. El paisatge magnífic.

Sobre les 6 h. de la tarda arribem a Castres.

A l'entrada de l'hotel de Castres

Visitem la vila i ens preparem pel darrer sopar, que el fem a l’hotel, que té un magnífic restaurant.

Riu Agoût de Castres

A les postres es reparteixen uns nous diplomes premis a l’exquisidesa i aquest cop recauen a mans d’en Ramon pel seu contorsionisme dalt de la moto (cal dir que ara ja va recte) i en la Sara i el Pere com a parella Jack&Daniels del Cabrerès 66.

Aquí ens acomiadem d’en Roberto, que demà tirarà avall cap al seu poble.

Divendres 06/04/2012

Darrer dia de ruta. En Pep per commemorar el seu aniversari (també és el del Manolo), ens prepara un suc de taronja natural. S’agraeix el detall.

Sortim de Castres sobre les 10 hores amb direcció a Carcassona. D’entrada ens trobem amb la ruta tallada a nivell de Mazamet. Els del poble han estat molt contents de veure’ns passar diverses vegades cercant un itinerari alternatiu.

Un cop a carretera llançada, és molt amena per a “moteros”, fins arribar a l’autopista. Allà, en plena marxa, la moto de l'Eduard és torna a aturar, i de nou és convençuda per seguir (és la moto dels ensurts). Una petita remullada ens amenaça prop de la Junquera, però queda en un petit sobresalt, el temps just perquè en Ramon es posi el mono d’aigua.

Un cop a Figueres, al restaurant el Motel, fem el darrer dinar. S’aprofita perquè en Manolo i en Pep bufin les espelmes.