dimarts, 22 de febrer del 2011

A en Santi Santamaria



Benvolgut Santi,

Fa aproximadament 24 anys que et vaig conèixer. Va ser al Celler de Matadepera, quan feies “bolos” als restaurants dels teus amics i deixebles.
A la Sara i a mi ens vas impressionar. Una cuina de “casa”, ben feta, ben presentada, amb productes de la terra molt ben seleccionats, tot al punt. Res del que es veia en aquell moment als restaurants.
Ens agradava anar al Celler, perquè en Lluís veia clar que era el camí a seguir.
Això ens va portar a venir a casa teva, a Can Fabes, al cap d’un temps. De nou vàrem quedar impressionats. Sols teníem el problema que estaves una mica lluny i sincerament amb l’àpat m’agrada beure vi i cava.
Posteriorment uns clients, amb una aposta, ens varen convidar al Bulli. El primer cop no ens va agradar, però no en vam fer massa cas. Aquesta cuina moderna ja se sap. Al cap d’uns anys ens hi van tornar a convidar i aleshores, sincerament, va ser un infern culinari. Segurament és que no ens agraden els experiments i allò va ser un experiment rera l’altre. Això va fer que encara sigui més defensor teu i més detractor d’en Ferran Adrià.
Posteriorment he vingut diverses vegades a casa teva i encara ens va agradar més que fessis dues o tres habitacions sobre el restaurant per poder quedar-s'hi a dormir. Sensacional! Així no hem de patir per res, i per celebrar aniversaris, sobretot de noces, va molt bé.
La darrera vegada, fa un parell d’anys, ens vas passar a saludar, com sempre feies, i et vaig explicar el mateix que diu la carta. Vas posar cara de comprensiu i et vas treure mèrits.
Et trobarem a faltar molt. Ets el millor i la teva feina perdurarà.
Segur que seguirem anant a Can Fabes a veure si et sentim en el teu esperit.

Gràcies per una tasca tant ben feta!

1 comentari:

  1. Em sembla que un altre problema que deu tenir can fabes és la "fava" que et deuen fotre, no? Potser algun aniversari de noces ho tastarem... d'aquí a 20 anys...

    I vigila no et fiquis amb l'Adrià, que igual que en el cas del ciclista, hi ha molt defensor local... no acabessis com el iaio de la vida de brian (cantant "jehova-jehova", mentre et tiren pedres... esferificades, això si).

    ResponElimina