"El Cigne Negre"

A voltes la música et fa gran, la música et fa lliure.
La música és una gran fuita cap el més enllà.
Música a tot volum, música a flor de pell.
Música que t’envolta, et rodeja, t’atrapa i se te’n duu.
Aquesta és la sensació que vaig tenir amb la pel·lícula “El Cigne negre”.
Gran guió, que sols s’entén dintre de l’amor a la música i en concret al vals “El Llac dels Cignes”.
Gran interpretació que sols es compren capbussant-se de ple dins del personatge, doble personatge, gran personatge.
Gran presentació de tot el producte.
Aconsello a tothom anar al cinema a gaudir-lo.
Jo li dono un deu.