Fer el cim!

Una bona afició que tinc és el ciclisme. Et porta moltes satisfaccions i pots veure llocs que, segurament, mai aniria. Per això, jo dic que sóc un cicloturiste empedreït, turisme sobre bicicleta i a més fas salut (o això sembla). També pots dir que no contamines, encara que d’això tindria molt que parlar (els gasos de la panxa poden ser mortals).

Aquest fet fa que tingui molta il·lusió a pujar tres ports de muntanya mítics: Lagos d’Enol, Tourmalet i Alpe d’Huez. No sabria dir perquè, però són aquest tres i no altres.

El primer va caure ara fa 7 anys, amb el meu bon amic Pere. Ens vàrem apuntar a una clàssica cicloturística que després de fer 100 quilòmetres per Astúries et feien pujar els “Lagos”. La vaig acabar d’esma. Sort que hi havia molta boira baixa i no veia res de res, només el tros de carretera que trepitjava. Després de dues o tres hores de pedalejar em vaig trobar a dalt, al costat dels llacs (que quasi no es veien). Va ser una satisfacció molt gran, però el cansament no em va deixar celebrar excessivament la victòria.



El Tourmalet va caure ara fa sis anys, al costat d’un altre bon amic, en Joan.
És, potser, el port més mític de tots els que es fan en bicicleta. Quasi tothom el coneix i és el que causa més respecte quan dius que l’has pujat. Realment és una ascensió molt dura per un cicloturiste com jo, però és la primera vegada que m’he emocionat en arribar al seu cim, en veure el monument al ciclista amb la seva cara desfigurada pel cansament.



Aquest cap de setmana tindré l’ocasió de complir amb el tercer port: Alpe d’Huez. També m’acompanyarà en Joan. Ja l’he resseguit amb el cotxe i és molt dur, però assequible. No podrem fer tota la ruta, que ens havíem proposat d’entrada, perquè hi ha molts túnels i semblen força perillosos. No volem córrer cap risc. Però l’ascensió a Huez la farem i potser que després fem “Le Galibier”. Ja veurem, però al menys s’intentarà!