Drets d'autor

Fins quan, una propietat intelectual, és econòmicament parlant del seu autor? Tot té un preu i un cop assolit cal deixar-lo lliure de peatge.
Jo puc presumir de tenir molts llibres, pel·lícules i formats de música que sempre he comprat i mai he “piratejat”. El mateix disc de vinil el puc haver comprat posteriorment en forma de cd, i l'he tingut que pagar a un preu com si fos nou, original i acabat de sortir? Perquè?
Si aquest cd o llibre o pel·lícula que he comprat el puc deixar als meus amics per la seva audició, lectura o visió, sempre que no en tregui un rèdit, perquè no ho puc fer si el format és digital?
Jo no en tinc cap culpa que es vulgui vendre més variant el format i sense abaixar el preu.
A més tinc que pagar impostos pel llibre, cd o dvd en blanc, etc, com si fos segur que vull robar propietat intel·lectual. Un cop pagats aquests impostos a “els altres” (SGAE), a les hores hi tindria que poder posar el que em donés la gana, no?
Es dóna la paradoxa que a la meva feina molta gent pot gravar els meus serveis en un llapis digital i per aquest llapis també han pagat els impostos “dels altres”.
Un arquitecte cobra els seus serveis pels anys que un edifici està habitat?
Cal dir quin és el preu d’una propietat intel·lectual i un cop assolit es té que liberalitzar.
A més, no ens enganyem, els bons treuen profit de la seva feina i els dolents, que són els que protesten, al foc de l’oblit.
En resum, potser si que caldria que em passés a la pirateria digital!!!