“La piel que habito”

Pedro Almodóvar, és pot dir el que voleu, és original, encara que els seus temes són “almodóvar”. Una mica com li passa a Woody Allen.
Només ell té la capacitat per inventar-se aquestes històries i traduir-les magistralment al cinema.
“La piel que habito” m’ha semblat genial i original. Un guió sense precedents, enigmàtic, ben construït i ben lligat.
La història està molt ben portada a la pantalla.
En Banderas no m’agrada, però crec que aquí treu tot el seu potencial i es fa creïble.
Elena Anaya és una bona descoberta.
Jan Cornet molt bé. Es fica dintre del seu paper a la perfecció.
De la Paredes no cal escriure res. Una gran actriu.
Fins i tot a la pel·lícula no li falta el moment estrafolari “almodóvar” amb l’escena del germà que es presenta vestit de tigre a casa seva.
Crec que paga la pena veure aquesta pel·lícula. Està dintre de les obres mestres d’Almodóvar i del cinema espanyol.