Crec que la gran diferència que hi ha, en aquest moment, entre Catalunya i Espanya és la il·lusió.
Catalunya viu un moment històric amb il·lusió.
Espanya creu que té el dret de la unitat del territori (?) perquè ells són els millors i on anirem els catalans per aconseguir estar més bé.
No creiem que ens tinguin que donar la independència, perquè som únics, com Madrid amb les olimpíades. No creiem que nosaltres som insuperables com l’Alonso (nota: aquesta setmana he sentit dir que no guanya, perquè va amb un Ferrari!!!) i res té més mèrit que creure’t que ets únic. No creiem que les coses es fan sense esforç com el Reial Madrid, a cop de talonari.
Creiem que no som els millors, però ens en podem sortir sense dependre de les engrunes que ens retorna l’estat espanyol.
Creiem que les estructures que tenim, encara que no siguem els millors, poden donar molt de si, si les movem bé i amb il·lusió.
Creiem que l’esforç és bàsic per aconseguir les coses.
A mi, dimecres, em farà molta il·lusió formar part de la cadena humana, no perquè tingui que demostrar res a Espanya, sinó perquè es vegi que els catalans som capaços d'unir-nos i esforçar-nos pel nostre país.
Aniré al Perelló des de Terrassa, perquè cal fer un esforç de mobilització per tal que la via Catalana sigui un èxit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada