dijous, 5 de maig de 2016

Famílies nombroses







Pertànyer a una família nombrosa és quelcom molt fàcil, sols cal tenir molts germans, però formar una família nombrosa ja és un altre cantar.

El primer que cal és tenir voluntat de fer-ho, i no tenir molts diners, ser de l’Opus o no sé quines bajanades més es diuen.

La voluntat és primordial i poder és el segon requisit.

La família nombrosa funciona diferent de les altres, hi ha molt més ordre, unes jerarquies entre germans i pares més profundes, un estar constantment pendent dels altres i, el “pal del paller” que n’és la mare, és inqüestionable, preciós, imprescindible.
Jo vinc d’una família de nou germans. Per desgràcia en falten els dos petits, nois. Això vol dir que ara som quatre noies i tres nois. Ben repartit!
Tens un grapat d’amics amb qui sempre hi pots comptar, inclosos els cunyats/cunyades, nebots/nebodes, nets/netes, renebots/renebodes, i la gran quantitat de persones que s’hi van afegint de mica en mica, les seves parelles. Ara quasi en som quaranta. Una festa amb tots junts és un espectacle, encara que comença a costar trobar un lloc per a tanta gent.

Si és tan bonic tenir tanta família, tants amics incondicionals, perquè no hi ha més famílies nombroses avui dia?

Això té dues respostes, la responsabilitat i l’economia.

Intueixo una falta de responsabilitat en les famílies que tenen molts fills, diuen uns. Que, els teus pares no tenien televisió?, diuen altres. Si, això m’ofèn quan m’ho diuen i jo sempre els contesto: I no pot ser que volguessin tenir molts fills, sense més. Per la família!!!
A la meva consulta molt sovint les mares de més de dos fills es queixen de com les tracten verbalment molts amics i coneguts.
És una xacra tenir fills? Quedes marcat tota la vida? NO. Quan tens molts fills és perquè vols, perquè el teu objectiu és formar una gran família i t’hi trobes bé amb ella. El teu esforç és gratificant i paga la pena. No hi ha res més bonic que una mare rodejada dels seus fills. Un, dos o tres. Ella sempre n’està orgullosa. Doncs ara imaginat nou!!!

Sens dubte l’economia és molt important, però crec que menys del que sembla. L’estil de vida d’una família nombrosa és molt diferent de les altres.
Un germà es cuida de l’altre. La roba passa per diverses mans, i no diguem les sabates, els joguets, tot. Les festes es fan a casa. Les vacances a un poblet proper. Et busques feines per mantenir-te i ajudar als pares. És un altre món.

El fet més important que ha fet desaparèixer les famílies nombroses és la incorporació de la dona al món competitiu de la feina. Molt sovint hi ha una incompatibilitat entre la progressió dintre de la teva professió i la maternitat.
A les feines més manuals i menys intel·lectuals encara hi ha la maternitat més primerenca. Quan la cosa es complica, l’edat de la mare augmenta. No et pots refiar dels avis perquè encara treballen. La famosa compatibilitat horària-laboral es fa impossible. La prova més clara és la mitjana d’edat de la maternitat en dones amb títols de carreres superiors (primer fill prop del 40 anys), i això dóna per un fill o com a molt dos (mitjana d’1,3).

No ens enganyem, tenir fills és bonic, mantenir-los és difícil, estar amb ells quasi impossible.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada