La gestació

Encara que sigui deformació professional la preparació de la Ruta 66 s’ha anat gestant durant 9 mesos.
El passat mes d’agost vaig rebre el primer avís per part d’en Paco i semblava que anava per llarg.
Però el mes de setembre la prova d’embaràs ja va sortir positiva i la primera reunió per confirmar es va fer a finals d’octubre.
Cinc visites mes tard, tot està apunt per sortir, a menys que el núvol volcànic ho impedeixi.

Tot l’embaràs ha anat bé. La primera reunió al Muntanyà va ser per veure qui si apuntava. Quasi tots els presents van dir que si (i els que no “ells s’ho perden”). En Toni i “quadrilla” van fer una molt bona exposició de com havia estat tot i de com aniria. Tot això recolzat pel Dr. Víctor que va confirmar que tot marxava correctament. Cal fer menció especial d’en Joan que encara no sabia que per portar moto, encara que sigui a un país tant retardat com Estats Units, cal tenir carnet de moto. Sort que hi ha trike’s i això ho ha solucionat tot, perquè sinó hauríem tingut un primer avortament.

A la segona reunió es van assentar les bases per una bona convivència i ens vam anar coneixent.

La tercera reunió va ser als paratges de Sant Miquel del Fai. Va confirmar la bona salut de la criatura i es va acordar el seu nom (és el que encapçala l’article). Es va fer una ecografia 4D i la foto és la que encapçala el blog. Encara que hi ha algun artefacte (Merche) i no ha sortit tot (falta gent) no està malament.

La quarta reunió va ser la més freda. El Muntanyà tot nevat. Carretera amb vores plenes de neu. Tot un espectacle! Però la reunió va anar bé i es va començar a preparar l’aixovar. (Deunidó del “cristo” que es va muntar amb les samarretes). El dinar excel·lent (res a veure amb el que menjarem a EEUU).

I per últim la cinquena reunió. La més nerviosa. Molts estem ja en situació crítica, amb moltes contraccions i amb ganes de sortir. Ja tenim l'aixovar i estarem la mar de bonics.

El part està previst pel dia 23/04/2010. Que Sant Jordi ens ajudi!!!

Pere Font.