Hi ha gent que no s’hauria de morir fins que no és morís la seva obra. Aquest és el seu cas, no m’imagino una E-Street Band sense ell. O potser ell l’ha matat!
Sigui com sigui quan el vèiem allà dalt, immens, amb el seu saxo, sabíem que el ritme començava i ja era difícil aturar aquella allau de so.
Encara recordo el dia que el vaig conèixer, al Camp del Barça, amb “Tunel of Love”. Em va impressionar!
Des de llavors, tots l’hem buscat a l’escenari quan anem a veure el Boss. Vaig tenir una gran decepció el temps que va decidir prescindir d’ells, ja que ells són la seva ànima.
Se'ns dubte, aquesta ànima ha quedat molt tocada, no sé si de mort, però costarà molt ocupar el seu lloc, i no per mida corporal, sinó per la mida de la seva humanitat.
Adéu Clarence!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada