Avui hem superat els 500 quilòmetres i cal
tenir en compte que anem per carreteres (bones) però que travessen grans
ciutats, no en habitants, sinó en extensió i les fa lentes i feixugues. O sigui
que 500 de carretera és com 1000 d'autopista.
En aquest moment tinc la sensació que és com
si féssim una gimcana i ahir vàrem quedar els primers, però avui ens han fotut
una pallissa descomunal.
Hem perdut la Ruta i l'hem tornada a trobar mil
vegades. Amb l'anar amunt i avall que això representa. Total que hem arribat a
l'hotel de Clinton quasi a les 10 pm.
El dia l'hem començat, igual que ahir, amb
esmorzar de policies, dos dònuts i cafè (en el meu cas amb una espècie de llet
rara).
Just en sortir de Missouri i entrar a Kansas,
a Galena, hem trobat el Mater, la grua amiga d'en "Llamp McQueen"
(foto). En Jac al·lucinarà quan vegi la fotografia.
Després feina a trobar un pont restaurat per
la Cherokee County Comission, i així tot el dia. Al final crec que hem passat
per tots els llocs que volíem, però com es diu en bàsquet: "a empentes i
rodolons".
A Missouri i Kansas la Ruta està molt ben senyalitzada, però a Oklahoma és fatal.
Hem arribat tan tard a l'hotel que hem hagut de sopar a un McDonalds (increïble!!!), sort que avui hem dinat a Tally's Café, restaurant nostàlgic de la Ruta 66.
Demà començarem el dia anant a veure el museu
de la Ruta 66 de Clinton.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada