Ahir el dia, tal com vaig dir, va començar al
Museu de la Ruta 66 de Clinton.
Això és un museu, i no el de la Harley
Davidson.
El museu, a part de ben presentat, té una molt
bona relació entre la història del país i del món i la de la Ruta 66.
T'impressiona pensar, que fa quasi un segle, hi havia gent que agafava una
tartana i s'enredava a anar, per una carretera de sorra, a travessar més de
4000 quilòmetres. La fe ho pot tot!
En sortir de Clinton vam fer Sayre i Erick,
per entrar a Texas.
Texas és un estat molt gran i crec que força
ric i la Ruta 66 els preocupa poc. Està mal indicada i quasi desapareguda. El contrari
passa a New Mexico, on interessa molt el
turisme i estan intentant fer-la reviure.
De Texas destaca, a Shamrock, la Tower Conoco
Station, que de nou recorda els dibuixos de la pel·lícula Cars.
La gran sorpresa la vàrem tenir a Groom, on un
milionari ha fet una espècie de "Valle de los Caidos" (ho dic per la
gran creu que senyala tot el complex), però amb múltiples escultures de
bronze, molt ben fetes, representant un "Via Crucis". Realment molt
espectacular.
I d'aquí al no menys que curiós Cadillac
Ranch (Amarillo).
Al cap de pocs quilòmetres de sortir
d'Amarillo et trobes a Adrian, on hi ha un indicador que has arribat a la meitat
de la Ruta 66 (Midpoint). Tens 1139 milles cap a un cantó i 1139 milles cap a
l'altra (1833 quilòmetres).
Per acabar bé el dia vàrem anar cap a
Tucumcari i per la I 40 ( és com la nacional 2, però de 4 carrils i es pot anar
a 120 quilòmetres per hora. Igual que aquí!) ens va arreplegar una turmenta
d'aigua, vent i sorra, d'uns 10 minuts, però quins 10 minuts!!! Vàrem haver de parar al lateral i resar perquè cap tràiler es despistés (perquè aquests
si, segueixen com si no passés res).
Avui hem fet un dia de molta ruta per poder
veure demà Monument Valley.
Total que hem deixat de ser puristes de la Ruta
66 i a Gallup ens hem desviat un grapat que quilòmetres per poder dormir a
Kayenta i així estar demà a 32 milles de l'anomenada vall.
Pel camí hem entrat a Santa Rosa, Santa Fe i
Albuquerque.
Cal fer menció especial de Santa Fe. És un
poble, com tots els d'aquesta zona, molt gran en extensió, però amb un nucli
central molt ben cuidat (estil mexicà) i amb moltes botigues molt curioses i
autòctones.
Al final descansem a Kayenta, desprès d'haver
sopat unes "fajitas" regades amb un meravellós Cabernet Sauvignon
sense alcohol. La desgràcia culinaria més gran que he vist fins ara (tot perquè
els indis Navajos no veuen alcohol, tocat els c...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada