Ahir, vàrem començar el dia amb un bon
"expresso" (cosa rara) fet a casa de "Historic Seligman
Sundries".
Seligman és el darrer poble de la Ruta 66 que
farem (excepte Los Angeles i Santa Monica), ja que ja estem a la part de la
Ruta que vàrem fer l'any 2010 i ja la coneixem.
Ara ens desviem per veure la part del Grand
Canyon que no vam visitar fa uns anys.
A la part nord (o millor dit oest) del Grand
Canyon, entre altres coses, hi ha el Skywalk. És una passarel·la de vidre
penjada al buit (?).
Per accedir-hi cal fer, en el viatge a Las
Vegas, una desviació d'uns 100 quilòmetres, per una carretera típica americana
(no hi passa ningú i tens la impressió que el GPS s'ha equivocat) i que a més
hi ha uns 15 quilòmetres sense asfaltar, en pla ral·li.
Un cop allà, per entrar, et pregunten si
portes armes o alcohol (?) i sense més et deixen entrar. Pagues la teva entrada
(cara, però si tens més de 55 anys, hi ha descompte!) i deixes en un armariet les teves pertinences, menys la màquina de fer
fotos, i ja pots accedir a la rampa.
La propaganda diu que és molt espectacular i
que dóna molt vertigen. Sincerament, potser si que és espectacular, però de
vertigen res de res.
Un cop has vist la natura i has fet les fotos
o, uns senyors molt amables que hi ha al cas, te les han fet, te'n vas per on
has arribat.
Ho sigui, si hi has d'anar expressament, t'ho
pots estalviar.
Al voltant de les cinc de la tarda vàrem arribar a Las
Vegas (termòmetre a 39 graus). L'hotel, com tots els de la zona, és un gran casino
amb habitacions. Impressionant per les seves mides i per la seva decoració. A
tots els que ens agrada el Hard Rock, és el paradís dels Hard's Rock's. Això
si, feina a trobar on és la recepció i on són les habitacions. El tema pàrquing
sensacional, tenen un gran garatge (free) on aparcar tots els cotxes de qui va a l'hotel i de qui va al casino (no sigui que no puguis aparcar i no
entris a jugar!).
Abans de sopar, vàrem fer una Samuel Adams, veien com els Miami Heats guanyaven la NBA i el senyor Lebron James els hi
cascava més de 35 punts als San Antonio Spurs. "In situ" és més
divertit.
Per segon cop d'ençà que som a Amèrica vàrem trobar un bon lloc per sopar (ja era hora).
Avui toca anar a veure l'hotel Hilton, antic
hotel Internacional, on cantava l'Elvis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada