Ahir us vaig enganyar, ja que hi ha dues
plaques d'inici o de fi de la Ruta 66, però la més famosa no està a l'avinguda
Michigan, sinó al 55 E Jackson bulevard, quasi amb Michigan. Això vol dir que
vàrem anar a allà per començar bé la Ruta. És curiós però en aquesta diu
"END". Sempre la Ruta 66 s'ha fet en sentit de Chicago a Santa
Monica.
Després de les fotos de rigor, cap a l'estadi
de'ls Chicago Bulls per veure i fotografiar la famosa imatge d'en Michael Jordan
(la veritat és que ens va donar moltes hores d'intens plaer basquetbolístic). I
per no acabar malament a Chicago, esmorzar de dos ous fregits amb salsitxes i
patates fregides a Lou Mitchell's, punt
històric de la Ruta 66 des del 1923. Restaurant molt típic americà i de la Ruta
66.
La sortida de Chicago va ser tranquil·la, però
fins a Joliet no vàrem trobar l'autèntica Ruta. Hi ha trossos que hi passes per
sobre, hi ha trossos que la veus malmesa al teu costat i hi ha trossos que la
perds i la recuperes més endavant. Sigui com sigui un plaer tot el dia i amb
molt bona climatologia.
El que més ens va cridar l'atenció és un punt
(Bloomington) on hi ha una gran barraca, al mig d'un bosc frondós, on un senyor
es dedica a fer "maple sirup". És un xarop que es treu de recollir i
deixar evaporar la saba d'una espècie de grans avets. Té com un gust de
"marron glacée".
Cap al tard vam arribar a Springfield. És la
capital d'Illinois (no és Chicago) i és on va néixer i van enterrar el
president Abraham Lincoln. Lògicament hem anat a veure la seva tomba
(espectacular tant la tomba com el cementiri).
Però el millor de tot el dia és l'hotel on ens
hem allotjat aquest vespre. Entre les coses "cutre salsitxeres" se'n
porta el primer premi. Ja us passaré fotos.
Ara a esmorzar i seguir la carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada