Viatge a la Ruta 66, la fi d'un cicle.

Aquest és un viatge de comiat a Harley Davidson. Fa set anys va començar l'aventura. Em vaig treure el carnet de moto, i la família i els amics van fer el primer pas per tenir-ne una, amb una gran festa sorpresa.

El dia abans de celebrar els 50 anys vaig aprovar l’examen d'obtenció del carnet. Al cap de 6 mesos comprava la primera Harley, una Softail (16000 km.), força incòmoda de conduir i molt desagradable per al "paquet". Amb ella vam anar a Fuengirola.

Un any després la vaig canviar per la primera Electra (32000 km.). Una bona moto, però encara difícil de controlar. El "paquet" va com al sofà de casa. Ja havia guanyat quelcom. Vàrem fer el Lago di Garda i Faaker See.

En aquest punt anem amb Cabrerès 66 a fer part de la Ruta 66 i puc provar una Electra nova (2200 km.). Nova de veritat, ja que l'han remodelada del tot. Funciona perfecte. Bon equilibri, bon pas per corba, bona frenada. Total, que és còmoda de portar.

En arribar faig el canvi per la segona Electra Ultra Classic (42000 km.). Hem fet Spa Francorchamps, tot Croàcia i múltiples sortides amb el grup de Cabrerès 66.

Total, més de 90000 kilòmetres sense cap problema. Gaudint molt de la moto. Però ara ha arribat el punt final.

Es fa difícil d'explicar, però quan has fruït molt i has patit molt un projecte, abans que aquest et consumeixi, és millor retirar-te. Marxar amb el millor regust de boca i evitar la caiguda.

Cap "motero" de veritat acceptaria el meu raonament, però, segurament, no estic dintre dels "moteros", i  menys de "veritat".

La moto m'ha ensenyat una altra forma de viatjar, que m'ha agradat molt, però que també la puc fer en cotxe i mil vegades més còmode.

Haig de pensar en la Sara i en mi, i aquesta és la meva decisió.

Si torna a haver-hi moto, serà per a passejar o per a mourem tranquil·lament, però no per viatjar.

Doncs aquí ens teniu, fen el darrer acte d'aquests set anys, com una cerimònia de clausura: La Ruta 66 sencera i passant per Milwaukee. Avui comença l'aventura!