Avui hem anat per feina i hem fet quasi 500
kilòmetres.
El dia l'hem començat anant al Gateway Arch,
que és un arc-monument als primers ponts que es vàrem fer per anar a l'oest i
travessar múltiples vegades el riu Mississipí. És el monument més alt dels
Estats Units (192 metres). Si pot pujar a base d'una espècie de cabines per a
cinc persones. Un cop a dalt tens una visió limitada, però molt espectacular de
la ciutat. Com pujar al monument de Colom però en versió 2.0 (o sigui, molt
ampliada).
D'aquí hem agafat la Ruta i "carretera i
manta".
Paga la pena parlar de la persona més amable
que ens hem trobat fins al moment. En una espècie d'antiga benzinera, a Paris
Springs, hi ha un senyor anomenat Gary Parita. T'espera assegut a la porxada i
et convida a un cafè. T'explica "batalletes" de l'època de la Ruta 66
i t'aconsella coses a fer. Tot un personatge, afable i amant de la Ruta. La
benzinera es va cremar l'any 1955, però va ser reconstruïda un cop ja estava
morta la Ruta.
Ens ha aconsellat un motel per passar la nit i
un restaurant on menjar bona carn. I així ho hem fet, amb la sorpresa que la
carn és molt bona però te l'has de menjar amb Coca-Cola!!!
Això si que ho tenen els americans, sempre trobes algú disposat a obrir-se a desconeguts. Un bonic record del viatge de ben segur!
ResponEliminaI pel què fa a la coca-cola, sempre va bé, així no hi fa res si els gots no són del tot nets!!!