Avui comença l'aventura, però el viatge va
començar fa quatre dies.
Primer anar a New York amb avió (vol directe)
i un cop allà cercar el cotxe de lloguer. Arribar al concessionari del cotxe
(Alamo) ja és tota una aventura per dintre del JFK, amb tren i autobús inclòs.
Vàrem fer un dia de repòs per New York, amb
super-mega caminada, ja que no em vaig atrevir a agafar el cotxe, sobretot
veient el preu dels pàrquings (tranquil·lament 16 $ l'hora). Sort que el dia va
ser molt bo i fins i tot calorós.
Al tercer dia vàrem sortir cap a Cleveland,
com a estació d'enllaç de Chicago.
Chicago ha canviat molt o la veig molt més
maca des de l'altra vegada que hi vàrem ser (fa uns set anys). Té un "sky
line" força impressionant. No és el de New York, però deunidó. Es veu neta
i endreçada i el Parc del Millenium molt verd i actiu. És fàcil circular per
dintre la ciutat.
Ahir vam aprofitar per anar a Milwaukee, on hi
ha la Harley Davidson. La veritat, res de l'altre món. M'esperava quelcom més
espectacular, com els hi agrada als americans. El museu de la moto de Bassella
queda força digne al seu costat.
En tornar vàrem patir el primer gran embús,
sota una veritable tempesta amb aigua i molt aparell elèctric. Fins i tot això
ho fan espectacular!
Avui comencem des de l'Avinguda Michigan amb
el carrer Adams, bressol de la Ruta 66 i anirem fins a Springfield. Allí ens rebran
els Simpson i serem els seus hostes (ja, ja...)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRecordo que m'havies parlat de la teva (vostra)intenció de tornar a fer un tomb per les "USES". Jo ho trobo una gran pensada. El teu plantejament en sortir als camins per tancar un cicle em sembla molt intel·ligent. Tos sabem que les coses, totes, s'acaben, i posats a acceptar aquesta veritat empírica, jo també penso que mes val ser tu mateix qui hi posi el punt i final. Decidir quan i on has arribat al lloc que volies es un privilegi, i quedar-se amb la sensació de la feina feta, o mes aviat del somni assolit, encara mes em sembla un regal que la vida et fa i del que tu tens l'obligació de gaudir. Ara cal sortir a la carretera amb bon vent (la barca ja se que es nova)i mirar de tornar a casa amb el sarró ben ple de tot allò que es quedarà pendent malgrat tot. Serà la millor excusa per emprendre noves aventures. Ai! L'horitzó! Que n'és de seductor! Una abraçada a tots dos. (sapigueu que feu una miqueta de rabia).
ResponEliminaMolta sort! Jordi.
Moltes gràcies Jordi, ets un amic. Has dit, exactament, el que volia sentir. Et dec un sopar on tu volguis. Una abraçada de part de la Sara i meva.
EliminaHa,ha,..Quina gran idea això del sopar. ( un sopar sempre ho es, una gran idea... )
ResponEliminaEl dia 26/6 tornava de Sicilia amb la bici a coll i ya sembla que va ser fa un any. Cony com corre el temps! 10.000 mt de desnivell acumulat amb Etna inclòs. Va està be, ara em mirava les fotos recordant una mica el viatge. Una altre al sarró!
Vinga, salut!